Hospital de talent

La recerca constant de l’excel·lència forma part de la naturalesa de l’Hospital Vall d’Hebron. El primer hospital de Catalunya en volum i capdavanter en molts camps, que des de febrer del 2015 dirigeix, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, amb una estreta vinculació personal i professional amb el centre.

Endoscòpia Digestiva Vall d’Hebron, referent mundial

El Servei d’Endoscòpia Digestiva Vall d’Hebron, encapçalat ara pel Dr. Joan Dot, successor de la tasca del Dr. Josep Ramon Armengol, que dirigeix l’Institut WIDER-Barcelona, atén cada dia uns 70 pacients amb procediments complexes i és un dels centres que lidera el programa de cribratge de càncer de còlon.

Néixer amb una cardiopatia congènita

En Jordi Fernández, estudiant de Dret i responsable del Teatre Tívoli de Barcelona, va néixer amb una cardiopatia congènita. Tota la seva vida ha estat pacient de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, un dels centres més avançats de l’Estat en el diagnòstic i tractament de cardiopaties congènites, gràcies a l’equip de professionals del Servei de Cardiologia Pediàtrica i Cirurgia Cardíaca Pediàtrica liderat pel Dr. Raúl Abella i el Dr. Ferran Rosés i Noguer.

Infermeria capdavantera

A l’Hospital Vall d’Hebron hi ha més de 3.000 infermeres i auxiliars d’infermeria. Fan una feina vital dins el centre i són referents tant en cures infermeres com en recerca. Però per arribar fins aquest punt ha calgut una gran evolució, que recorden Mariona Creus, antiga directora d’Infermeria, i Mª Àngels Barba, l’actual directora.

La primera UCI Pediàtrica de l’Estat

L’UCI Pediàtrica Vall d’Hebron es va posar en marxa l’any 1968. El Dr. Joan Sauleda, qui va ser el seu primer cap, recorda l’evolució viscuda per crear una Unitat de Cures Intensives pionera, que avui, dirigida pel Dr. Joan Balcells, és encara la més gran de Catalunya.

“Treballem per i per al pacient”

Els zeladors són una peça vital de l’Hospital, també al torn de nit. Un horari dur, en el qual es treballa al mateix ritme que la resta del dia, com reconeix José Luis Rivas, encarregat del torn de nit.

Treure’s les pors

“El primer que van fer va ser treure’m les pors”. És el que destaca la periodista Joana Morillas, pacient de la Unitat de Patologia Mamària, englobada al Centre de Mama Vall d’Hebron. Una experiència dura, però durant la qual, la Joana assegura que ha rigut molt.

Compaginar l’assistència infermera a i el descans dels pacients

Les infermeres i els infermers que treballen a l’horari nocturn compaginen la tasca assistencial i la necessitat de subministrar els tractaments amb el dret al descans dels pacients. És el cas del Daniel Cencerrado, referent de seguretat de pacients i infermer assistencial a la desena planta senars de l’Àrea General i a Vall d’Hebron des de fa quatre anys.

I com s’aconsegueix? Comptant amb un equip on tothom té la seva tasca. Treballar de nit per al Daniel té els seus inconvenients, com l’obligació de tenir uns hàbits rígids a l’hora d’anar a dormir. Però també té avantatges. Encara que algun cop et llevis i no sàpigues quin dia és.

Més de 1.000 àpats diaris

La cuina de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron serveix més de 1.000 àpats diaris, dues vegades cada dia, sense comptar els esmorzars. Una realitat que coneixen molt bé José Parilla i Carmina Esteban.

De tres cuines a una i del carbó al gas. Aquesta ha estat l’evolució del servei de cuines de l’Hospital. Un lloc on s’han de tenir en compte les necessitats de tots els pacients i on també hi ha lloc per a petites i sucoses anècdotes.

“Vall d’Hebron és una empresa de coneixement”, Montserrat Martínez Muñoz

La tasca de les infermeres i dels infermers s’ha vist marcada en els darrers anys per la informatització. Tot i que la seva essència és la mateixa, ara fan la seva feina dotades de tauletes electròniques i ordinadors. Uns canvis que analitza Montserrat Martínez, responsable de la Unitat de Gestió del Coneixement i Avaluació de l’Hospital.