60 anys donen molt de si i de ben segur que teniu moltíssimes anècdotes per compartir, com a professionals, com a veïns i veïnes, com a barcelonins, com a catalans, com a ciutadans d’arreu de l’Estat i, fins i tot, de l’estranger que veniu a Vall d’Hebron.
Us oferim aquest espai on anirem publicant el que ens feu arribar. Si hi voleu participar, consulteu les normes de participació.
25 anys després…retrobada a Maternoinfantil
L’any 1990, 17 joves metges acabaven la seva residència de pediatria i cirurgia pediàtrica a l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron. 25 anys després, repartits per tot l’Estat, s’han retrobat al centre on van créixer i van donar les seves primeres passes professionals.
El Dr. Fèlix Castillo, actual cap del servei i un d’aquells joves metges, explica les sensacions d’aquesta emocionant retrobada.
La promoción de pediatras y cirujanos pediátricos que acabamos nuestra formación de Médicos Internos Residentes (MIR) en al Hospital Maternoinfantil de Vall d’Hebron en 1990, cumplimos 25 años. Nos reunimos los 17 compañeros delante de la madre, en la entrada del Infantil.
Las doctoras, con un pacto con el diablo, sin huella del paso del tiempo. Nosotros, pactamos con el peluquero para conservar los pocos pelos que quedan.
Partimos en un pequeño tour por “el infantil”. Recordamos viejas anécdotas en todos los rincones que pasábamos. Muchos de estos ya no existen y han sido sustituidos por nuevas urgencias, nuevos quirófanos, nuevas UCI y nuevas salas.
No sé qué magia debe de tener ese fragmento de nuestra vida que compartimos como residentes. Una magia que nos hacer tener entre todos un vínculo especial que de golpe nos traslada 25 años atrás. Volvemos a ser aquellos mismos jóvenes ilusionados a pesar de que todos estemos repartidos por Cataluña, Sevilla y Mallorca.
Tras una comida inolvidable, volvimos a casa. El Infantil, el Valle, el Maternoinfantil, el Hospital Universitario Vall d’Hebron, como quieras llamarlo, no es el hospital referente, es nuestro hospital. El que nos permitió conocernos y el que nos permitió estar dentro de él durante esos inolvidables 4 años de residencia. Aunque el tiempo puede borrar casi todo, no borrará este sentimiento de pertenencia tanto a nuestra promoción de residentes del 90 como al Hospital Maternoinfantil.
Pasadas 24 horas aún mantengo una sutil sonrisa de un día de recuerdos inolvidables.
Gracias África, Ana FT, Ana C, Asun, Benito, Claudia, Edu, Eudald, Ezzedine, Francina, Joaquín, Pilar, Piluca, Susana, Vicente, Xusa y Félix.
Un poema dedicat a l’Hospital General
Begoña Calomarde Mor, auxiliar administrativa d’Admissions d’Urgències de l’Hospital Maternoinfantil, ha volgut compartir la poesia Heu vist aquest hospital?.
L’autora, que fa més de 20 anys que treballa a Vall d’Hebron, va escriure aquest poema com a comiat d’un metge resident del Servei de Digestiu ara fa 12 anys. L’escrit va emocionar els seus companys i companyes i li van proposar que ho enviés a la Unitat de Comunicació, que ell va publicar al butlletí electrònic Vall d’Hebron Informa de l’agost de 2013.
Ara, més d’una dècada després, els brodats de les butxaques dels metges i les sales per a fumadors han desaparegut; però el ritme vertiginós, els sentiments retrobats i confrontats, la varietat de persones que cada dia hi passen, les històries personals dels pacients i dels professionals i, en definitiva, la vida a la institució, continua sent plenament vigent.
Heu vist aquest hospital?
Un edifici quadrat, gran, coronat, d’obra vista o d’obra mai vista.
Amb esglaons, passadissos, soterranis, capses enormes de llumins que pugen i baixen, dins mistos blancs amb caps vermells.
Lloc de plors, de llàgrimes, de súpliques, d’abandonaments, d’acolliments, de resurreccions, de pors, d’incerteses, d’alegries, de creences, d’estudis, d’esdeveniments, de guariments, d’enveges, d’ajudes, de consol i de crueltat, amb bates que belluguen com danses contemporànies, vestits tots blancs, verds o taronges, llargs o curts, amb mànigues o sense, amb fonendoscopis al coll, afortunats brodats a les butxaques, tots ells amb una creu al pit signe de tot i de res.
Cambres i més cambres, d’estar, de dormir, de recuperar-se, de morir, de no morir, de treballar, de discutir, d’explorar, de diagnosticar, de fumar, d’esmorzar, d’escriure, de riure, de patir, de descansar, de guardar, de dinar, del cafè, dels vius i dels morts.
Llits blancs, alts, grans, petits, mòbils, còmodes, incomodes, plens, vuits, desfets, per fer, llits esperats, llits anhelats i llits sacrificats.
Coixins grans, coixins portadors de somnis, de pensaments, de paraules, coixins on recolzen els insults, els agraïments, les pors, les llàgrimes, les passions, coixins on s’amaga allò que no es diu.
De tots i de ningú, gran per administrar, petit per treballar, llarg per caminar, curt per reposar, tant dels que hi són com dels que no, objecte de crítiques i de lloances, de premis i de judicis, dels que la travessen i dels que se’l miren.
De malalts, d’aprenents, de savis, d’estudiosos, dels qui hi treballen, dels que no ho fan, dels que no dormen, dels que dormen massa, dels que s’esforcen, dels llestos, dels no tan llestos, dels que volen ser, dels que ja no són res, dels que van ser, dels que passen desapercebuts, dels que destaquen, dels que acaben estimant-se, dels que acaben odiant-se.
D’un terra que es trepitja amb bambes, esclops, espardenyes, sabates Farrutx, Martinelli, no t’hi fixis, de cordons, noves, trencades, de 100 euros, de 30, del centre, del “mercadillo”, antigues, modernes, de colors, descolorides, de la Bonanova, de Nou Barris, del Raval, de l’Eixample, de poble, d’aquesta ciutat, de ciutats llunyanes, d’aquí i d’allà.
Mai heu vist aquest hospital?
Moltes gràcies, Begoña, per obrir aquesta secció i enviar-nos el teu poema.
Hospital Universitari Vall d'Hebron 1955-2015 
